Vent gèlid de mig de desembre
que em gela les celles
glaç que se m’injecta en les venes
amb brises de pedra

I en una foguera hi veig esperances d’un febrer escalfat
que en poc s’esvaeixen
veient les altures d’un vell termostat

Flors de desembre
que neixen enmig de la neu i l’asfalt
i que no s’esperen
l’arribada de la primavera

Penso en quan brotin les fulles
dels arbres que esperen
impacients que arribi una era
una mica menys freda

I en un prat de gespa
una capa de neu cobreix tot el camp
On no hi poden créixer
Ni flors ni fruits de la primavera

Flors de desembre
que neixen enmig de la neu i l’asfalt
i que no s’esperen
l’arribada de la primavera

Flors de desembre
que neixen enmig de la neu i l’asfalt
i que no s’esperen
l’arribada de la primavera